Ballem un tango contra la violencia de gènere

Somnis, la companyia teatral nascuda al Casal Cívic de Llefià fa cinc anys, va sorgir com una estona d'esbarjo i va acabar essent una hora de lleure i a la vegada de treball i unió entre les persones que la composen. És un vincle que ens ha permès de conèixer obres i autors que ens eren desconeguts i gaudir actuant a teatres en els quals mai havíem estat.

El passat 8 de març, en commemoració al dia de la dona treballadora, a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, conegut popularment com l’Hospital de Can Ruti, es va dur a terme un acte organitzat pel sindicat de treballadors de l’hospital que incloïa una sèrie de representacions, conferències i muntatges audiovisuals relacionats amb els àmbits que afecten a la dona.

Podem destacar, entre d’altres, la participació de companyies teatrals com S’horabaixa o Màgic Empenta.

L’acte començà amb la presentació de l’esdeveniment per part d’un membre del sindicat i seguí amb un esqueix de la companyia S’horabaixa. Era una paròdia que pretenia ridiculitzar els estereotips que generalment s’atribueixen a la dona. Continuà amb els muntatges audiovisuals del grup Laoconte intercalats amb la intervenció d’una doctora de l’Hospital de la Vall d’Hebron i l’actuació de Màgic Empenta. L’acte finalitzà amb la nostra actuació.

Nosaltres pertanyem a una companyia teatral anomenada Somnis amb la qual havíem treballat la violència de gènere. A partir de la representació d’aquesta funció, sorgí el projecte que ens portà a ballar el tango.

Ens vam decidir a embarcar-nos en aquesta proposta amb l’objectiu de superar-nos a nosaltres mateixos i trencar els límits que ens havíem fixat a partir d’un tema que ens motivava. Era tot un repte per a nosaltres, ja que mai havíem ballat.

Després d’haver representat dues vegades el tango, l’enregistrament de la nostra actuació va arribar a mans dels membres organitzadors d’aquest acte i ens varen proposar la participació en el mateix.

Vàrem acceptar la proposta sense pensar-ho dues vegades i ens emportàrem una experiència molt especial. Ho tornaríem a fer.


Xavi i Marta
Cia. Teatral Somnis

GRAFFITI JULIOL 2007 pel grup Sol i Lluna

La part del nostre mural denuncia les dificultats que tenen els discapacitats per a moure’s per la ciutat.

Nosaltres vam fer una piràmide explicant les diferents dificultats què té la gent discapacitada. Com per exemple: quan estan en una rampa i no poden baixar escales, si hi ha algun cotxe, li impedeix el pas. O també no poden entrar en les botigues, perquè hi ha esglaons i ocupen molt d’espai. O no poden agafar el metro, si no tenen un ascensor.
La part del nostre mural la vam fer en dos setmanes. La idea estava proposada pel monitor del casal de Sant Roc i el director de l’Equip de Serveis Personals d’atenció Primària a persones amb discapacitat, es a dir la residència del costat.
També ens van explicar què la gent de la residència havia proposat posar-li un nom, i com tenien uns quants per escollir i hi havia empatat en un nom, al final vam posar al mural els tres noms més votats.

Redactat per: Any i Judyt.

GRAFFITI JULIOL 2007 pel grup Sol i Lluna

El nostre mural en concret parla de les dones maltractades i com l ’ amor no te edat ni sexe i que tothom te dret a poder ser feliç estimant.

El passat juliol de 2007 un grup de joves de el casal Cívic de Llefià i del casal Cívic de Sant Roc vam treballar en grup per decorar la paret de la plaça de Sant Elías a Sant Roc, vam aprofitar aquest acte per exposar les nostres opinions i els nostres desitjos.
Els primers dies vam agrupar-nos al casal cívic de Sant Roc, on vam formar grups per pintar fragments de paret diferents. També vam fer alguns esbossos, vam decidir els colors els quals necessitaven i vam parlar de les sortides, horaris, etc.
Un altre objectiu era fomentar el treball en equip, per això vam fer grups de cinc o sis persones .
Els dies que vam pintar el grafits van ser els :
5 , 9 , 10 , 11 , 12 , 16 , 17 i 18 de juliol, de 10 del matí a 2 del migdia .
El primer dia, el que vam fer va ser reunir-nos al casal de Sant Roc, per parlar de les pintures que teníem que comprar i les idees que teníem per treballar.
El segon dia el que vam fer va ser blanquejar la paret amb pintures base de diferents colors.
Els dos següents dies vam fer els esbossos amb pintura i pinzells grossos.
Per últim els dies dotze , setze , disset i divuit vam fer els detalls amb pinzells prims i esprais.
El nostre mural en concret parla de les dones maltractades i com l ’ amor no te edat ni sexe i que tothom te dret a poder ser feliç estimant.

Redactat per: Maria, Aroa, Lara i Núria.